El procés formatiu, a les recomanacions de la Carta Europea del Jutge aprovada pel Consell d’Europa, pretén organitzar que tots els jutges disposin dels coneixements teòrics, socials i culturals necessaris pel desenvolupament de la funció jurisdiccional.

La formació inicial té l’origen a la titulació universitària en dret, i la superació d’un concurs que acredita els coneixements teòrics suficients per l’accés per oposició, o la suficient experiència i prestigi professional, per l’accés pel torn de juristes de reconeguda competència.

Una vegada que s’ingressa a l’ EJ es segueix un curs presencial d’un any acadèmic pels del torn d’oposició o d’un mes pels juristes, donat per un professorat estable adequat al nombre dels alumnes, i un posterior període de pràctiques tutelades en els tribunals, de nou o tres mesos, respectivament. Les pràctiques estan estructurades i dirigides des de l’ EJ, sota supervisió dels Magistrats tutors destinats en tot el territori nacional dirigits per professors especialitzats de la EJ. Quan es superen aquestes dues fases, s’accedeix al primer destí jurisdiccional.

OBJECTIUS

Els objectius del curs de formació inicial estan expressats, en sentit ampli, en el Llibre Blanc de l’Administració de Justícia, amb les següents referències:

• Completar els coneixements necessaris per l’exercici de la funció judicial i que no consten als programes de les proves d’accés.
• Desenvolupar la capacitat d’anàlisi de la realitat, valoració de proves i resolució.

A la consecució d’aquests objectius es dirigeix el conjunt de les activitats programades, amb les quals es pretén completar la formació tècnica, humanística i social dels futurs jutges. De forma més concreta, els objectius docents durant el primer any de formació inicial són els següents:

• Estimular la percepció i individualització dels problemes jurídics presentats.
• Profunditzar en el coneixement de la realitat social en la que es produeixen determinats conflictes jurídics (marginació social, violència domèstica, drogoaddiccions, etc.).
• Potenciar les habilitats necessàries per a la presa de decisions prudencials.
• Completar, des d'una perspectiva pràctica i emmarcada en el procés, els coneixements adquirits en la formació acadèmica anterior i en les proves d'accés precedents.
• Exercitar la motivació de resolucions.
• Prendre consciència de l'espai judicial europeu i internacional en el qual hauran de desenvolupar la seva funció.

 

METODOLOGÍA

Sense perjudici d’utilitzar altres mètodes més tradicionals en algunes activitats concretes (qüestionaris, conferències, taules rodones, etc.), l'Escola Judicial espanyola manté l'afany en l'aprofundiment tècnic, la millora i la consolidació del “mètode cas” y de l'“ensenyament mitjançant l'estudi de problemes reals” amb l’objectiu d’ensenyar al Jutge en pràctiques a “pensar com un jurista”, formant-lo en capacitats argumentaries, ensenyant a discórrer i argumentar per arribar a la decisió adequada conforme als fets jutjats.

Es pretén realitzar un esforç en la utilització de la informàtica, no tan sols com a entorn habitual per a la feina, sinó també com a instrument de formació i actualització de coneixements.

Aquest sistema docent està basat essencialment en classes de petits grups (entre 20 i 25 alumnes) amb una dinàmica de treball actiu de manera que els propis alumnes assumeixin tasques d’anàlisi, presentació de ponències, etc., fent-los protagonistes actius del seu propi aprenentatge.

La finalitat és la de desenvolupar en l’alumne les capacitats per la resolució i presa de decisions dels problemes plantejats. La docència insisteix a l’aprenentatge per la correcta fixació dels fets debatuts i de la valoració de la prova, obtenint un equilibri entre rapidesa i reflexió a les diferents respostes judicials que s’impetren o la sempre difícil conjugació de les exigències de valor, precaució i diligència en la resolució de conflictes i que li permetrà d’afrontar problemes futurs de manera no intuïtiva.

En aquest sentit, el mètode del cas es pot esquematitzar en les següents passes:

• Entrega del dossier o cas prèviament a la seva discussió a la classe. Els alumnes, individualment o en grup procedeixen a l’estudi del cas, cas que no és “ni fabricat ni fictici”, sinó que es selecciona entre casos reals facilitats per diferents jutjats de tot el territori nacional i que siguin adequats als objectius docents assenyalats i d’una complexitat mitja o estàndard (en aquest sentit ha suposat un gran avantatge comptar amb la gravació de tots els judicis civils i de diferents actuacions penals).
• Desprès de l’estudi, cada alumne fa un esquema o sinopsis de la historia processal del cas, els fets jurídicament rellevants, així com dels principis i regles aplicables, sintetitzant tan els arguments fàctics com jurídics que han portat a la decisió del cas.
• Exposició en classe per qualsevol dels alumnes, que de forma voluntari o escollit pel Professor, farà de ponent, exposant el cas i passar desprès a una discussió a la que participin els demés alumnes, i que el professor canalitzi l’activitat, promovent les dificultats pràctiques que els casos plantegin, aconseguint un “contrast d’opinions” que suposi un contrast de raonaments o argumentacions que serveixin de suport a la decisió adequada. Desprès d’això, el Professor tanca l’activitat, mostrant tota la seva experiència i coneixement sobre el tema, enumerant i explicant tots els problemes descrits a la pràctica tan els que han sortit a la discussió com els que no han estat plantejats, fixant per últim, les conclusions.