Preguntes freqüents
El Tribunal Suprem està format pel president del Tribunal Suprem, el vicepresident, els cinc presidents de sala i setanta-quatre magistrats, que s'integren en les seves cinc sales jurisdiccionals ordinàries: Sala Primera Civil, Sala Segona Penal, Sala Tercera Contenciosa Administrativa, Sala Quarta Social, Sala Cinquena Militar.
La funció de govern del tribunal la duu a terme la Sala de Govern, màxim òrgan governatiu col·legiat del Tribunal Suprem. A més, per al compliment de les seves funcions, el tribunal disposa de dos òrgans, el Gabinet Tècnic i la Secretaria de Govern.
Consulteu l'Estructura Organitzativa del Tribunal Suprem.
La Sala de Govern del Tribunal Suprem, en la seva reunió de 7 de novembre de 2022, ha aprovat el següent acord:
VI.1.- SUSPENSIÓ DE LES VISITES GUIADES AL PALAU DE JUSTÍCIA.
ACORD.- Suspendre les visites guiades que es venen efectuant en aquest edifici del Palau de Justícia, seu del Tribunal Suprem, i mantenir-ne exclusivament aquelles d'àmbit institucional.
Les visites guiades a la seu del Tribunal Suprem són gratuïtes. Es realitzen de dilluns a divendres, generalment a les 10:00 i a les 12:00 hores, i tenen una duració aproximada de 90 minuts. Consisteixen en un recorregut, durant el qual s’explica la història de l’edifici, pels espais més destacats del Palau de Justícia, com les sales de vistes Penal i Civil, el saló de passos perduts, la Rotonda, el saló de plens, etc.
Els grups tindran un màxim de 20 persones, segons acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 28 de març del 2022, i s’observaran les mesures sanitàries vigents en cada moment.
Les visites s’han de concertar a través de la següent adreça de correu electrònic: tribunalsupremo.visitasguiadas@justicia.es
Les visites es poden fer durant tot l'any, excepte els mesos de juliol i agost.
D’altra banda, al mes d’octubre s’organitzen les Jornades de Portes Obertes del Tribunal Suprem, durant les quals, a més a més de visites guiades a l’edifici, es programen activitats especials. En aquest cas no és necessari concertar la visita, serà suficient presentar el DNI, passaport o altre document acreditatiu oficial.
Es pot consultar en l'apartat corresponent del portal de transparència: Convocatòries en curs.
El Tribunal Suprem està format pel president del Tribunal Suprem, el vicepresident, els cinc presidents de sala i setanta-quatre magistrats. D'aquests, deu són dones, xifra que suposa un 12,34% del total.
Per conèixer el nombre i el percentatge d'homes i dones que treballen al tribunal amb categoria diferent de la de magistrat del Tribunal Suprem podeu consultar la informació a Estadístiques sobre personal.
La mitjana anual de sentències de les quals ha estat ponent cadascun dels magistrats del Tribunal Suprem l'any 2015, desglossada per sala, és la següent:
- Sala Primera, Civil: 66,72
- Sala Segona, Penal: 43,47
- Sala Tercera, Contenciosa Administrativa: 83,44
- Sala Quarta, Social: 60,13
- Sala Cinquena, Militar: 23,25
Consulteu la mitjana de sentències per magistrat.
Normativa aplicada: Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023.
L'any 2017 les retribucions dels membres del Poder Judicial seran les següents:
- President del CGPJ i Tribunal Suprem: total anual: 151.186,20
- Vicepresident del Tribunal Suprem: total anual: 135.282,32
- Presidents de Sala del Tribunal Suprem: total anual: 127.521,18
- Magistrats del Tribunal Suprem: total anual: 124.202,72
Conegueu el temps mitjà de resposta en l'apartat Estadística.
Podeu conèixer aquesta informació a Actualitat del Tribunal Suprem.
S'estan iniciant les tasques per implantar el sistema de justícia digital en el Tribunal Suprem. Els primers tràmits s'han iniciat a la Sala Social.
Els escrits de procuradors, advocats de l'Estat o els corresponents de l'Administració autonòmica o local i el Ministeri Fiscal (article 9 RD 1065/2015) es presenten telemàticament pel sistema Lex-net.
Sí. En el Portal de Transparència es pot consultar el perfil professional de cada magistrat, al qual podeu accedir des de l'apartat Biografies.
En ser el Tribunal Suprem l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, no es pot recórrer contra les seves decisions. Això no obstant, es pot interposar contra aquestes un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en cas que es consideri vulnerat algun dret fonamental.
El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, assegura el respecte dels compromisos que es deriven del Conveni Europeu de Drets Humans i els seus protocols. La seva competència s'estén a la interpretació i aplicació d'aquestes normes i qualsevol persona física, organització no governamental o grup de particulars que es consideri víctima d'una violació del Conveni o dels seus protocols pot presentar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'esgotar les vies de recurs internes.
Els estats signants del Conveni de drets humans tenen l'obligació d'acatar les sentències definitives del Tribunal d'Estrasburg.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, controla la legalitat dels actes de les institucions de la Unió i és l'únic competent per pronunciar-se sobre la seva validesa i garantir, d'altra banda, que els estats membres respectin les obligacions que es deriven del propi dret de la Unió Europea.
Així mateix, en col·laboració amb els jutges nacionals dels estats membres li correspon interpretar el dret de la Unió Europea per garantir l'aplicació efectiva i homogènia de la legislació de la Unió i evitar interpretacions divergents.
Amb aquesta finalitat, els jutges nacionals estan facultats (en algunes ocasions, obligats) a dirigir-se al Tribunal de Justícia a través d'una qüestió prejudicial per sol·licitar-li que precisi la interpretació de la norma de la Unió (qüestió prejudicial d'interpretació) o perquè es pronunciï sobre la seva validesa (qüestió prejudicial de validesa).
Les decisions del Tribunal de Justícia són vinculants per a tots els jutges nacionals de la Unió Europea sense excepció.